Reixetes i difusors: com triar el tipus i la mida
Publicada el per Raul Rodríguez
El terminal és l’últim que toca l’aire i el primer que nota l’usuari: corrents, soroll o zones que no es renoven. Triar-lo bé és tan important com dimensionar el conducte.
Tipus més habituals
| Terminal | Ús típic |
|---|---|
| Reixeta de simple deflexió | Impulsió a la paret o en conducte vist, en locals senzills |
| Reixeta de doble deflexió | Impulsió a la paret amb ajust horitzontal i vertical del raig |
| Difusor circular de cons | Sostre d’alçada mitjana; reparteix l’aire en 360° |
| Difusor d’alta inducció | Barreja ràpida amb l’aire del local: admet més cabal i més salt tèrmic |
| Difusor quadrat de sostre (4 vies) | Fals sostre modular d’oficines |
| Difusor lineal de ranures | Oficines i comerços, integrat al sostre o al costat de façanes |
| Tovera de llarg abast | Naus, auditoris i grans volums: abasts de molts metres |
| Reixeta de retorn de lama fixa | Retorn i extracció |
| Reixeta de retícula | Retorn discret al sostre o a la paret |
Les magnituds que importen
- Àrea efectiva (Aef): la secció per on passa l’aire de veritat, menor que la nominal. La velocitat efectiva és Q / Aef.
- Pèrdua de càrrega: creix amb el quadrat del cabal. Amb un 40 % més d’aire, el terminal perd gairebé el doble.
- Soroll propi: creix molt de pressa amb la velocitat. En doblar-la, el soroll del terminal puja de l’ordre de 15 dB.
- Abast: distància a la qual el raig baixa a una velocitat donada (se sol donar a 0,25 o 0,5 m/s). Ha d’arribar a la zona útil sense xocar amb parets ni caure sobre les persones.
ΔP = ζ · ½ρ · (Q / Aef)² · LWA ≈ a + b·log v + 10·log Aefζ, a i b s’ajusten amb les taules del fabricantVelocitat de l’aire a la zona ocupada (RITE)
El RITE (IT 1.1.4.1.3) fixa la velocitat mitjana admissible a la zona ocupada en funció de la temperatura de l’aire, t, en °C:
| Tipus de difusió | Velocitat mitjana | A 24 °C |
|---|---|---|
| Per barreja | V = t/100 − 0,07 m/s | 0,17 m/s |
| Per desplaçament | V = t/100 − 0,10 m/s | 0,14 m/s |
Per a temperatures entre 20 i 27 °C. El terminal i el seu abast decideixen si es compleix.
Com triar la mida, pas a pas
- Calcula el cabal de cada terminal segons el seu local, sense repartir a parts iguals si els locals són diferents.
- Tria el tipus segons el sostre, l’alçada i l’abast que necessites.
- Busca la mida més petita que compleixi dues coses: soroll propi com a mínim 5 dB per sota del límit del local i pèrdua de càrrega d’uns 25 Pa com a màxim.
- Comprova l’abast amb el catàleg.
- En un mateix ramal, procura que els terminals tinguin pèrdues semblants: el repartiment de cabal surt sol.
Per què 5 dB de marge? Dues fonts iguals sumen 3 dB. Amb 5 dB de diferència, el terminal només afegeix uns 1,2 dB al soroll que ja arriba pel conducte.
Errors habituals
- Triar per la mida del forat i no pel cabal.
- Regular el cabal amb la comporta del plènum gairebé tancada: xiula.
- Reixetes de retorn petites: soroll i una pèrdua de càrrega que el ventilador no té.
- Barrejar al mateix ramal terminals amb pèrdues molt diferents.