Vortia 3DCom dimensionar conductes de ventilació
Publicada el per Raul Rodríguez
Dimensionar és triar la secció de cada tram per al seu cabal. Si es queda curta, hi ha soroll i consum; si es passa, puja el cost i no cap al fals sostre.
Abans de començar: cabals i traçat
- Cabal de cada local: el RITE (IT 1.1.4.2) en edificis no residencials, el CTE DB-HS 3 en habitatges, o la captació necessària a la indústria.
- Traçat amb els buits reals: alçada de fals sostre, bigues i passos.
- Ús de l’edifici: residencial, terciari o industrial. Marca la velocitat que es pot admetre per soroll.
La relació bàsica és la mateixa en tots els mètodes:
A = Q / v · D = √(4·A / π)Q en m³/s, v en m/s, A en m², D en mMètode 1: per velocitat
Es fixa una velocitat màxima per a cada tipus de tram, més alta al principal i més baixa als ramals propers als locals. És senzill i segur pel que fa al soroll, però no equilibra la xarxa per si sol.
| Ús | Conducte principal | Ramals i trams finals |
|---|---|---|
| Residencial (habitatges) | 3–4 m/s | 2–3 m/s |
| Terciari (oficines, comerç) | 5–8 m/s | 2,5–4 m/s |
| Industrial (impulsió) | 10–15 m/s | 5–8 m/s |
Valors orientatius de pràctica de disseny (ASHRAE Fundamentals). En habitatges, el CTE DB-HS 3 limita els conductes d’extracció a uns 4 m/s al costat de locals habitables (secció ≥ 2,5·qvt).
Mètode 2: pèrdua de càrrega constant
Tots els trams es dimensionen amb la mateixa pèrdua per metre: de 0,8 a 1,2 Pa/m en baixa pressió i fins a 2–3 Pa/m en industrial, sempre amb un límit de velocitat. Els ramals queden més compensats i l’equilibrat és més fàcil.
Mètode 3: velocitat de transport (extracció industrial)
Quan l’aire arrossega pols, encenalls o fums, mana la velocitat mínima de transport: si l’aire va més lent, el material es diposita al conducte.
| Contaminant | Velocitat mínima |
|---|---|
| Gasos, vapors i fums lleugers | 5 m/s |
| Fums de soldadura | 10 m/s |
| Pols molt fina i lleugera | 12,5 m/s |
| Pols seca (fusta fina, paper) | 15 m/s |
| Pols industrial mitjana | 18 m/s |
| Pols pesant (encenalls, sorra) | 20 m/s |
| Pols pesant o humida | 23 m/s |
Valors mínims de referència segons ACGIH (Industrial Ventilation). A la pràctica es dissenya una mica per sobre.
Exemple resolt
Tram de 1.000 m³/h en una oficina, amb 5 m/s com a objectiu:
- A = (1.000/3.600) / 5 = 0,0556 m² → D = √(4·0,0556/π) = 266 mm.
- Diàmetres comercials: Ø250 (5,66 m/s i 1,53 Pa/m) o Ø280 (4,51 m/s i 0,88 Pa/m).
- Per velocitat, Ø250 frega el límit. Amb pèrdua constant d’1 Pa/m, l’opció és Ø280.
- En rectangular, un 300 × 200 mm equival a Ø266 mm (Huebscher: De = 1,30·(a·b)0,625 / (a+b)0,25).
Conductes rectangulars: la relació de costats
Convé no passar de 4:1, i millor per sota de 3:1. Un 400 × 150 té la mateixa àrea que un 300 × 200 (0,06 m²), però el seu diàmetre equivalent baixa a 260 mm i necessita un 10 % més de xapa: perd més pressió i costa més.
Comprova-ho després de dimensionar
- La pressió disponible del ventilador al punt de treball.
- El cabal real a cada terminal i l’equilibrat de comportes.
- El soroll als locals (RD 1367/2007).
- La potència específica del ventilador (SFP), que el RITE demana controlar.
- L’estanquitat de la xarxa (classes d’UNE-EN 12237).